Lluny
Deixar-ho tot. Haver de marxar
I sentir el gust d'un plor tan amarg...
Estar tan lluny. La distància esclafa el cor
Buscar un record. La nostàlgia empeny tan fort
No puc oblidar
Només vull tornar
Creuar les mans. Sentir-se esclau
Tancar els ulls. Recordar una olor
Sentir-se sol en un lloc que no et pertany
Sentir el soroll d'un batec desconsolat
No puc oblidar
Només vull tornar
Dóna'm les mans quan tinguis fred
No ploris més quan tinguis por
T'imagines haver de fugir, haver d'abandonar els teus
Haver d'abandonar la terra que t'ha vist créixer
El lloc on has cultivat els teus somnis i il.lusions
Doncs cada dia, sigui per la raó que sigui,
milers de persones han de deixar les seves llars
Suposo que sempre els quedarà l'esperança
El desig de tornar...
Dóna'm les mans quan tinguis fred
No ploris més quan tinguis por
Deixa'm tornar quan faci fred
Deixa'm tornar quan tingui por
