Lluny de tot
Un llum verd quasi d´esperança em diu que puc passar.
Aquesta nit, la lluna, darrera el fum se´ns ha amagat.
Hi ha la Llei amb uniforme que em mira malament,
sota un prisma personal que em sembla impertinent.
Tot el dia fent cua només per anar a comprar.
Avui l´amor està d´oferta, no el puc deixar escapar.
Al telèfon hi ha una noia que diu que em vol estimar,
trenta "peles" el minut i tot serà real.
Vull viure molt lluny de tot això i no haver de tornar.
Vull viure molt lluny de tot això i poder-ho oblidar.
Tenir-te molt a prop, aquí al meu costat.
Sentir la calor d´un cos, saber que sóc humà,
i no haver de tornar.
Mad Max de cap de setmana porten pizzes per sopar,
en un circ que està ple de gent aparentment normal.
Construïm parets al cel per no veure-hi més lluny,
i creiem que la veritat pot cabre dins d´un puny
Autor(es): Pep Sala/ Carles Sabater,Pep Sala
