L'obra inesperada

Andreu Valor

Te l'art corrent per les venes per complet m'ha enganyat
Una caixa de sorpreses, qui ho podia esperar?

Al principi amb flors feia brillar el dia.
Plena d'emoció per tanta poesia.

I jo era llum en cada racó
Una jove ballarina que menejava al món

Un futur encisador el que m'esperava
Sense un clau on poder seure's, no importava!
Ens alimentava la nostra passió
Un llavis candents buscant la fusió.

Ja està be, ja estic fart d'aquesta funció
La mà marcada en la cara ha fet cauré el teló
S'ha llevat la màscara que li cobria el rostre
Ha passat de ser aquell enamorat home
A representar l'obra d'aquest maltractador

No hi ha nit sense actuació
Faça de princesa o bruixa el final és d'acció

No trobe el camí per on escapar
Un altra pallissa m'apagarà
L'amenaça ha sigut clara si crides callaràs

Arriscant tot el que em podia jugar!
Torne a tindre esperança em torne a il.lusionar
Amb la força va aconseguir certes coses
Actuar entre reixes a un món sense portes
I perdre tota l'estima que li vaig donar

Jo escriure el diàleg d'aquesta funció
La història del dia a dia, plena de tant amor!!!
On la solució per calmar un mal dia
Siga poder rebre la dolça carícia
De qui lluita cada dia per veure't feliç

Sense diàleg no hi ha funció