Luesia

Judit Neddermann

La terra que trepitjo
és la terra del poble
poble tan estimat
part del nostre passat
L’agost d’ara i les tardes
Tardes de mil guitarres
Omplen aire i paisatge
D’aquell vell gust de casa
Lerelere lelerelere lelerelere lelerela
Quan les veus més petites
fan i desfan cançons
innocents sedueixen
el silenci dels cors
La nit de Sant Llorenç
ens promet tants estels
reunits a la Fagina
nous somnis s’imaginen
Lerelere lelerelere lelerelere lelerela
I pels que ens han deixat
els hi envio aquest cant
perquè allà on siguin
puguin saltar i ballar