L'olor de les tomaques

Ona nua

Un espai, una il·lusió.
Miraves el voltant i en canvi res et feia goig.
La ciutat vares provar .
La soledat creixia entre mil ànimes dansant.
“Eres fort”, “tu pots amb tot”.
Herència que et colpeja mentre tot es feia fosc.
No és qüestió de rendició
de sobte te n’adones que tu no vals per a això.
D’on pertanys tu? Saps segur d’on no…
Busques dins de tu… i tindràs… amb el temps…
una resposta real.
Res no et dol que hages ja fet.
Fer un cop d’ull enrere et fa remoure el sentiment.
S’ha sembrat dins el teu cor
una llavor que s’obri pas i no vols reprimir.
Un record ja diluït
s’esforça en sacsejar-te i tu el rebutges “tontament”.
Un racó en temps d’estiu,
l’olor de les tomaques quasi va ser decisiu.
D’on pertanys tu? Saps segur d’on no…
Busques dins de tu…
No saps d’on vindran… les forces que et faran trobar el teu espai.
La llum en el misteri arribarà…