Lo nostre canal d'Urgell
Ja està tot gelat pels voltants de Tots Sants.
La mala sentència ha sortit del jutjat:
ha perdut el plet el Sindicat de Regants:
el canal pels rics, a perpetuïtat.
Els pagesos de l'Urgell ja s'han alçat
clamant per l'ús lliure, franc i gratuït
del canal que els camps encara no ha regat.
Des d'avui res ja no serà fortuït.
Així, aquesta nit, s'han cremat uns pallers
i totes les garbes que arreu s'hi han trobat.
A Golmés s'ha proclamat pels carrers:
"Cent duros pel qui mati qualque empleat".
Mollerussa ha vist cridar milers de falç:
"Fora aquests vagarros, nostre és el canal!
El pagès que té i també el pagès descalç,
tots units farem nostre el canal".
Ni a perpetuïtat ni pagar el novè,
l'aigua és dels regants d'aquest gran Urgell.
Abans un desert, en farem un verger
amb lo nostre nou Canal d'Urgell.
Així, aquesta nit, s'han cremat uns pallers
i totes les garbes que arreu s'hi han trobat.
Ha perdut el plet el Sindicat de Regants:
el canal pels rics, a perpetuïtat.
Ni a perpetuïtat ni pagar el novè,
l'aigua és dels regants d'aquest gran Urgell.
Abans un desert, en farem un verger
amb lo nostre nou Canal d'Urgell.
Autor(es): Xavier Baró
