Lo primer pardalet del dia
Lo primer pardalet del dia
i ja sento el primer pardalet del dia
piulant en solitari dins de la foscor
ell que posa els carrers i els plena de vida
acomiadant la lluna amb esta cançó
lo forner que respira i s’encén un piti,
dos veïns matiners que foten un clau
just quan l’amo del bar que va mig piripi
s’entrebanca en lo motxo, rellisca i cau
i entra un sol saleró
dins de l’habitació
i xiula
autobusos farcits de son i lleganyes
quan la boca del metro fa un gran badall
los xiquets bruts de llet totes les morrandes
empresaris que cauen al seu parany
la mestressa de casa que surt del cau
lo porter que la ronda com un babau
i la viuda que pensa descansa amb pau
mentre besa la foto del seu Arnau
i entra un sol saleró
dins de l’habitació
i crida
aixeca’t d’una vegada que el tren passa
i et quedaràs amb res
aixeca’t d’una vegada que la vida
ja no espera més
“¿Ay quién maneja mi barca quién?
¿A la deriva me lleva quién?”
canta l’Amaya a la ràdio
mentre fuig lo temps darrere el vent
La vida és un riu
de jove et somriu
i quan se fa gran s’amansa
La vida és un riu
Aixeca’t i viu
que quan se fa gran s’amansa
