L'univers per sostre
El sol està entre els pins plenant la terra de camins
El dia és ample i verd i Déu està dormint
Té el rostre enmascarat del blau d’un somni
Ciutats del temps: aneu cremant les hores
La llum que veieu amaga eixams d’obres
La lluna està entre els pins buidant la terra de camins
La nit és un desert i Déu està despert
Té el rostre tatuat amb mil planetes
Ciutats del temps ballant com flames mortes
Ma casa és gran: tinc l’univers per sostre.
