Lori

Deliri

París del 68, oh Lori, recordes?
Oh Lori, sobren paraules Lori.
Lori, a fora plou, s'escolten les petjades,
i esclaten, tots els fanals del barri.

Lori jo recorde una agredolça primavera,
refugiats al nostre món sentint cançons de carretera,
envoltats de Baudelaire, embriagats de poesia,
mentre fora tremolaven els ciments de la utopia.

Lori me'n recorde d'eixa intensa primavera,
somiadors de Bertolucci i Jean-Paul Sartre per bandera,
el poder del rock and roll, llibertat sense frontera,
estudiants que batallaven fent l'amor i no la guerra.

Lori han canviat els temps, oh Lori, ho notes?
Oh Lori, tot té un final, oh Lori.
Lori, brollen paraules, brollen oblidades,
oh Lori, entre les runes Lori.

Lori jo recorde una agredolça primavera,
refugiats al nostre món sentint cançons de carretera,
envoltats de Baudelaire, embriagats de poesia,
mentre fora tremolaven els ciments de la utopia.

Lori me'n recorde d'eixa intensa primavera,
somiadors de Bertolucci i Jean-Paul Sartre per bandera,
el poder del rock and roll, llibertat sense frontera,
estudiants que batallaven fent l'amor i no la guerra.

Perquè tu eres la llum...