Ma Bohèmia
Me n'anava amb els punys a les pobres butxaques;
el meu abric també em semblava ideal;
anava sota els cels, Musa! I jo era el teu vassall.
Ai, quants amors vaig somiar.
Mon únic calçó tenia un forat gros.
Patufet somiador, de rimes desgranador.
Tenia el meu alberg a la Ossa Major;
els meus estels, al cel, feien un dolç frú-frú.
I jo les escoltava assegut per les rutes,
les tardes de setembre quan sentia les gotes…
Rosada en el meu front, com un vi vigorós.
Quan, rimant entremig d'ombres fantàstiques,
feia com una lira amb les cordes elàstiques
del meu ferit calçat, un peu prop del meu cor.
Autor(es): Arthur Rimbaud,Xavier Baró
