L'últim sospir
Sembla que ja es tard.
La lluna cau al carrer,
Quedes pres de quatre parets.
Et fa pensar que no hi ha vida,
i el no tornar a lluitar per ella
t'arriba a cremar, cremar-te el cos, cremar-te el cor.
La suor et crema la pell
al racó d'aquell desert.
Cau la pluja i ja no et mulla
...fred del metall a la pell.
I vermell es torna el cel
de la sang mai reclamada uuoohh
I els estels no tenen veu
Dels crits que tants cops han callat uuoohh
No queda aire per respirar.
Et costa tant mirar al davant,
La nit tranquil·la calla.
La força veus que et va creixent,
els murs criden i cauen.
El vent torna rebel, torna valent, retorna.
I vermell es torna el cel
de la sang mai reclamada uuoohh
I els estels no tenen veu
Del crits que tants cops han callat uuoohh
I vermell es torna el cel
per la llàgrima oblidada uuoohh
I els estels no tenen veu
Del crits que tants cops han callat uuoohh
Autor(es): 121db
