Mai és tard

NiEts NiUts

Plou, ànimes perdudes,
l’aigua s’emporta el camí de retorn.
Plou i el vent arrossega,
les fulles caigudes sense compassió.
Dolça promesa, ajuda’m a caminar
Tanco els ulls per recordar-te i me n’adono que sols hi ha foscor,
obro els llavis per besar-te. Ja no hi ets, només trobo dolor.
Estic a dins d’un pou del que voldria escapar,
el meu crit ressona, em pots ajudar,
el teu record m’envolta i m’escanya amb la mà.
He trobat el camí a casa i et vull dir que…
Mai és tard
vull tornar a començar.