Magdalena
Magdalena, lluna plena, qui t'ha fet lo mal del peu?
Corre, lluna que t'empaita la guineu!
Magdalena, lluna plena, on has perdut lo didal?
ai, quan brodis boires baixes amb l'agulla et faràs sang!
Magdalena, lluna plena, vora mar perds los esclops, quan t'afues matinera amb l'onada a retaló.
Magdalena, lluna plena, tens l'escombra al cap del llit, per fugir-hi en la ventada sota l'ombra de la nit.
Magdalena, lluna plena, cabellera fins al peu. Corre, lluna, que t'atrapa la guineu!
Magdalena, lluna plena, duus estels al davantal i els escampes fora vila lluny de casa i de l'hostal.
Magdalena, lluna plena, no perdis lo mocador: fes adéu a la masia. Corre, lluna, amb l'onada a retaló!
Corre, lluna, amb l'onada a retaló.
Autor(es): Maria-Mercè Marçal,Pep Picas
