Maia
Vaig sortir de nit, d’una cova, d’una mare.
Traginava lligat, no hi era tot.
Segregava plomes.
Desperta les ales, cap de pardals,
desplega el subconscient,
bufanúvols, tocaboires,
agafa-sopes, somiatruites
Paratges ignots de meravella
S’ha dissolt el teu motiu...
la dansa fon el color que et continua.
Vine, entra!
Carrega’t de cel per al viatge.
Cada ocell que tens al cap té el cel a dintre...
deixa'l parlar... que l’ocell t’expliqui històries.
Vine, entra, tira’t!
Quants crepuscles podem
fer sentir-nos en un sol dia?
Quants puc assolir definitius?
M’he fet tendre
tot comença cada passa
Sóc abstracte
per’xò caic entre les masses
No tinc nom
No tinc nom
i no pots dir-me
Saps què?
A partir d’aire, cada dia,
compliré un desig.
Cada dia, un sol desig.
No deixo de caure
només puc donar voltes
Que se’t mengi saturn,
que se t’empassi la terra,
que se’t cregui la cova
365 desitjos escampats pel pentagrama
Estic o sóc?
Sol, tot sol
No vull arribar enlloc
només ser repetició
No sóc més que un animal al qual,
a força de cops i de passar gana,
li han ensenyat de ballar.
Mentrestant, s’havia post el sol,
i ell s’amagava en la fosca.
