Mans d'espigues
El sòl et crema,
el vent et gasta,
l’aigua t’ofega
Però el temps mai es deté
L’esforç et cansa,
el dolor t’atrapa,
no veus la fi
ja no recordes ni el plaer
Les pedres colpegen,
les plantes no creixen,
la natura és morta
Però el temps mai es deté
El treball et mata,
les dones no et besen,
però aquests mars d’espigues
m’abracen amb la vida
Segueixes endavant tallant amb el destí
amb l’honor i aquella força per escriure el teu camí
