Ma mare

Los Javaloyas

"Hora baixa post el sol,
plorinyava l'infantó..."

Vos mirava embadalit
quan me cantàveu , ma mare,
desitjant no ésser petit
per festejar-vos com ara.

Llavors no vos sabia dir
que éreu hermosa i ho sou,
com ho és el reflectir
de la lluna dins un pou.

Ahir, com una flor de prunera
que ensumava delitós
anunci de primavera
de dies llargs de calors:
esbrinada i falaguera!

Avui, ma mareta meva,
a la cara hi teniu solcs,
els ulls un poc entelats
de llàgrimes de mel de figa,
el cos talment una espiga
feixuga, de grans granats.
Els vespres, quan la pau
guanya al renou,
creis-me ara encara,
me pareix sentir-vos, ma mare,
cantant-me el vou-veri-vou:

"No ploreu, angelet no
que ma mareta no ho vol
que ma mareta no ho vol
que ma mareta no ho vol"