Maquis
El vent de les muntanyes fa fredes les nits,
Al voltant del foc els companys s'escalfen,
Duen la fam a l'estómac i l'anhel en son pit,
Malgrat l'adversitat segueixen lluitant!
Entremig de dos fronts, es troben aïllats,
Encerclats pel terror de Vichy i de Franco,
En tornen la vigilància, algú ha d'estar despert
Per si ve la Guàrdia Civil o la Gestapo.
Quan tots abandonaren, ells encara lluitaven,
"La guerra no ha acabat, no està perduda!"
Mentre quedi el maquisard ocult entre els arbres,
La resistència és temuda!
La Vall d'Aran amb esforç alliberada,
La resistència més que mai obstinada!
Qui gosarà trepitjar el cim del Canigó?
Al seu peu els feixistes sabran el què és la por.
Darrera els arbres, ulls esperen per abatre,
Les maldestres tropes feixistes, en una emboscada,
La guerra de guerrilles desespera l'enemic,
No saben on ni quan els tocarà morir.
Recordeu, companys!
Recordeu que hi hagué un temps
de valents que feren grans batalles
un temps en que les valls es tenyiren de sang,
Quan la llibertat s'amagava a les muntanyes.
