Mar endins
Que tot comença a l’altre costat
deixant enrere el teu passat
per viure en dignitat.
I estudiarem per on acostuma a bufar el vent,
que a dies s’emporta els núvols i a dies s’emporta la gent.
I voldria dir-te tot el que em surt de dins
i que no et falti valentia per emprendre aquest camí.
Que m’expliquis el que passa més enllà
de l’horitzó creat pels meus ulls enganyats.
I el foc que viu
sempre dins teu,
sempre dins meu.
I que mai ens falti l’aire
per seguir fent camí.
Ben lluny d’aquí
hi ha qui corre
hi ha qui viu perseguit,
intentant ser feliç.
Que tot comença a l’altre costat
deixant enrere el teu passat
per viure en dignitat.
I estudiarem per on acostuma a bufar el vent,
que a dies s’emporta els núvols i a dies s’emporta la gent.
I l’aire que respires
i la terra que trepitges
i el sol que ens il·lumina
no hi entenen de banderes
que jutgen nit i dia
i que juguen amb mentides,
que compren i vénen vides,
per seguir amb la hipocresia.
I el foc que viu
sempre dins teu,
sempre dins meu.
I que mai ens falti l’aire
per seguir fent camí.
Ben lluny d’aquí
hi ha qui corre
hi ha qui viu perseguit,
intentant ser feliç.
Que tot comença a l’altre costat
deixant enrere el teu passat
per viure en dignitat.
I estudiarem per on acostuma a bufar el vent,
que a dies s’emporta els núvols i a dies s’emporta la gent.
