Mare vull ser pescador
A un poble de pescadors
entre el mar i la muntanya
una mare al seu fill
l'inculcà que fóra frare.
A dalt d'un vell monestir
un jove amb hàbit de frare
tot contemplant el blau mar,
tot contemplant el blau mar,
així a sa mare li parlà:
Mare, vull ser pescador
no m'ho privis dolça mare
ja sé amb quanta buidor
et deixà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador
vull ser pescador i no frare
que sóc fill de pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes salades.
Mare vull fer-me a la mar.
Mare vull fer-me a la mar
i que em bressin les onades.
A un poble de pescadors
davant la Verge del Carme
prega una mare amb fervor
veient la mar abrivada.
Prega que torni el seu fill
que marxà amb la mar en calma
i mentre resa plorant
en aquell precís instant
torna el fill i així li parla:
Mare, vull ser pescador
no m'ho privis dolça mare
ja sé amb quanta buidor
et deixà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador
vull ser pescador i no frare
que sóc fill de pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes salades.
Mare vull fer me a la mar.
Mare vull fer-me a la mar
i que em bressin les onades
Mare, vull ser pescador.
