Maria (dedicat a XB)

Esquirols

Maria té un jardí
a prop d'un paradís,
on moren tots els mots,
les cares i els vestits,
Maria té un tresor
que no podrà comprar cap poderós.
L´hi va donar un infant
amb un petit somrís,
el va trobar en el bes
de la més noble nit,
i el va plantar amb la pols
de les sandàlies d'un vell pelegrí.

Voldria ser jardiner de somnis
i a l'hora pelegrí,
amb el sarró ple d'anhels
i de cançons,
voldria ser jardiner
i fer planter d'esperances al jardí,
voldria ser pelegrí
per omplir-ne el camí.

Maria no diu res,
no cal que digui res,
Maria ho sap dir tot,
sense el soroll dels mots,
Maria té l'esguard
posat on el camí és l'horitzó.
Si aneu a visitar
la seva soledat,
porteu-li un puny de pols
de vostre caminar,
i quan sortiu d'allí,
no tanqueu pas la porta del jardí.

Voldria ser jardiner de somnis…

Maria pren la pols
i en fa brollar una flor.
Maria es beu d'un glop
tota nostra suor,
i ens deixa per record,
un nou alè, un bes i una cançó.
I tornarà, de pols,
a omplir-se el nostre cos,
i suarem el feix
de tot el nostre amor,
Maria té un jardí
on dóna fruit la pols
i la suor.

Voldria ser jardiner de somnis…