Martell de mots

Esteve Martí

Finestral a contrallum,
soroll de carrer,
fesomia trista
venint del terrer,
imatge nua,
mirada perduda,
la mort rondant,
i tu,
allà dempeus,
mirant no sé què.

Una neulida lluerna,
ombra a la paret,
època d exàmens
i de llibres oberts.
Migrats amics,
poc paroler,
l'amor albirant,
i jo,
allà assegut,
callant no sé per què.

S'esvaeixen les imatges,
que poc que sé el perquè,
que lluny queda el record
dels porticons oberts
d'aquell finestral
que donava al carrer,
i de tu,
i de jo,
i de tots dos,
tan lluny i tan a prop,
tan iguals i tan diferents,
mirant-nos fixament, sense dir res.

Feixuc mur de silenci,
bastit amb mots no dits,
a la fi enderrocat
per un martell
de mots escrits.