Mariner de la nit
Per tu,
que tants i tants cops t'ha omplert el desig
ets arbre d'amor que creix amb la nit
i amagues el cor a sota el coixí.
Com el vent, te'n vas i véns
arribes i marxes deixes records
angoixes i somnis per alIà on passes.
I dins el teu rebost,
tot és goig, tot és ànsia.
Per un bocí d'amor de quinze o de trenta anys
has vist a sortir el sol fora de casa.
T'ha despertat el crit tremolós de la nit
que ha fet aquell gat sol a la teulada,
i quan t'ha vist sortir ha tornat a plorar
ell no ha trobat com tu una companya.
Com l'estel que quan neix el dia
se'n va del cel
i no es torna a veure
fins al capvespre.
Te n'aniràs a un altre port
mariner de l'amor.
Per tu ha plorat el cel quan ha arribat la pluja,
per tu s'omplen de neu muntanyes i camins.
Per tu s'ha fos el dia, per tu ha arribat la nit
per tu cauran les llàgrimes damunt d'algun coixí
d'una nina senzilla, encesa, dolça i bona
d'aquell trosset de cel amb cos de dona.
Autor(es): Pep Picas
