Mariner de terra endins
Vaig conèixer un vell pastor
que ses ovelles menava.
Cada jorn, de sol a sol,
amb sa flauta acompanyat,
eixa tonada cantava,
eixa tonada cantava:
«Com serà el mar,
serà blau i gran com diuen;
serà veritat
que de nits és com la plata?
Tothom que el veu
es queda ple d'enyorança.
Digue'm tu, sol,
que véns d'una altra contrada,
has vist el mar?
Tota ma vida he viscut
ací, del pla a la muntanya,
i fer diners no he pogut
per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un Mediterrà
que té l'encís de donzella;
sé que hi ha barques de vela,
sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i vénen
al compàs de l'havanera...
Com serà el mar,
serà blau i gran com diuen;
serà veritat
que de nits és com la plata?
Tothom que el veu
es queda ple d'enyorança.
Digue'm tu, sol,
que véns d'una altra contrada,
has vist el mar?
Tota ma vida he viscut
ací, del pla a la muntanya,
i fer diners no he pogut
per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un Mediterrà
que té l'encís de donzella;
sé que hi ha barques de vela,
sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i vénen
al compàs de l'havanera...
Però jo mai no he vist el mar!»
