Màscares
Cares amables de bon matí,
la contrasenya d'un cor virtual.
La dignitat del que està aturat,
mobles d'oferta d'un niu buidat.
Màscares,
ferides que amagar
i respirar tranquils.
Tots volem màscares per continuar fingint.
Butxaques plenes de presumpció,
teledesgràcies en primer pla.
Quatre paraigües que potser plou,
amics per sempre pel que diran.
Màscares,
ferides que amagar
i respirar tranquils.
Tots volem màscares per continuar fingint.
Màscares,
tots volem màscares,
per continuar fingint
que tot té un sentit!
