Mar llunyà
Et mires a l’espill i no et reconeixes,
et sents com un destorb.
Fa temps que sols esperes.
Esperes un atzar que canvie l’esdevindre:
que no t’enganyen, has de lluitar per viure
Records de llibertat de la teua joventut,
ja no la trobes, fa temps que l’has perdut.
Et destrossa i no ho vols veure
ets més forta del que et fan creure.
No pots viure en un mar tan llunyà,
per poder caminar sense por.
Deixa de jugar amb el puny cruel,
que respiraràs a fons,
la llanterna en la foscor.
Malalay Joya,Waris Dirie
Per les dones de l'ahir
guerrilleres d’avui
un crit d’auxili baix d’un burka assassí.
Enmig la plaça era maig
i tu explotada en un taller clandestí
canviar la història, esborrar destí
cubrir-se de glòria si tu estàs aquí
saps que la vida
és una reixa que tallaves amb els pits
sigues tu mateixa
més de mil paraules són els actes infinits
amb Estrall entre amics
viatge a un mar llunyà
i ací enmig no hi ha cadenes ni princeses
va per les mares,les ties les “üeles”, les sogres, cunyades
i va per totes elles!
No pots viure en un mar tan llunyà,
per poder caminar sense por.
Deixa de jugar amb el puny cruel,
que respiraràs a fons,
la llanterna en la foscor.
Qui no es mou no sent les cadenes.
Saps que la vida és una reixa que tallaves amb els pits
Qui no es mou no sent les cadenes.
Més de mil paraules són els actes infinits.
Qui no es mou no sent les cadenes.
Saps que la vida és una reixa que tallaves amb els pits
Qui no es mou no sent les cadenes.
Aquí no hi ha cadenes ni princeses
va per totes elles!
