Marxamora
Si un dia per casualitat em perdera i em buscares
Jo et diria on em podries trobar
A casa meua a la vora de la mar
I la lluna que és dels moros
I la creu que és dels cristians
La teua estima que és del vent de llevant
Llevant nostalgia per seguir caminant
Des de que era xicotet
Des de que era xicotet
A la font de l'esperança
tots els dies vaig i pegue algun glopet
que si algun dia ella em falta
eixe dia jo me moriré de set
Com en el conte si la gent
Com en el conte si la gent
Perd tota mena d'esperança
I si avança el buit darrere no hi ha res
Per això et dic a l'orelleta
Que confies perquè tot eixirà bé
Esperaré a noves terres i nous cels
I allò passat no es recordarà mai més...
No pujarà al cor d'aquell que el tinga ple
T'adonaràs d'allò que sóc si me mires bé
Si obris el cor, si me mires bé
Si obris el cor, si me mires bé
A casa del foraster no faces el que no veges
I ací eres l'ama del corral i del carrer
La meua terra, la flor del taronger
I a la serra Calderona i a la mateixa marjal
M'agüela em deia que no perdera mai
La bona vista que és el vell campanar
