Mayo Manhio
La natura s'estripa furiosa
i s'encalma,
l'erupció del volcà,
el gest arravatat
que s'asserena,
la mare o la lleona
que renyen els seus fills,
el crit irat que esquerda
la pell tranquil.la de la tarda
i s'apaga en murmuris,
un cop recobrada la tendresa.
Els cabells de la llum
s'esbandeixen encara damunt el teu rostre.
Déu et crea
i la Terra t'ha donat el seu nom.
Autor(es): Carles Duarte,Pere Vilanova
