Mediterrània
Sóc el camí més ampla
De llibertat
Tota la mar oberta
De bat a bat
Però un cristall d'angoixa
Li talla el pas:
La mar està ofegada
I no pot plorar.
Veig la mort com s'amaga
Tocant l'arena
La sento com avança
I no porta pressa.
Posa un peu a la platja
I es tira enrere
Porta la brusa blava
I la falda verda.
Si el meu cant la detura
Cantaré sempre
Si el meu cant por varar-la
Jo em faré pedra
Autor(es): Olga Xirinacs,Mari Dolç
