Mediterrània

Santi Vendrell

Ella ha vists néixer a tots els savis
Des de Israel fins al meu mar català.
Ella ha mullat els meus ulls fràgils
I els ha fet forts per trobar-me amb el demà.

Tot queda enllà, tot neix en el seu cor
Tot mor i tot té vida i te ferides en el cor
Mediterrània se'n va i bé de nou
Un mirall dintre el cel que fa olor de salat
Se'n va a dormir quan reflexa la lluna
Se'n va i bé de nou per plorar.

La majestat del seu paisatge
Es un plaer que ningú no ha gosat negar
La immensitat del seu llinatge
A obert la por als homes que hi han volgut entrar

Ella ha inspirat la veu dels poetes
I els ha fet forts per buscar el fons de la veritat.
De tots el Deus que la guardaven
No en queda cap perquè el destí la fet sagnar.