Membre del teu paradís
Feliç, feliç.
La pluja cau sobre un sostre de gel,
el cel es trenca en mil bocins.
Sorolls de cendres
portades pel vent,
imatges brutes d'éssers absorbits.
Ments inquietes que criden secrets,
ànimes buides i sense sentit.
Els temps se'n va
i passa en aquest desert
de sorra grisa d'un volcà despert.
Quan les coses semblen més llunyanes tot es va esvaint, les coses no les tens gens clares si les veus des de dins. Què hi fas aquí? Perquè estar amb mi?
No em vull sentir
com membre del teu pararís.
Perquè he de ser jo
qui estigui trist
si sense tu també puc ser feliç?
