Melhdlau_08
És estrany, com s'il·lumina el celobert
Com les espurnes de la pols
Et fan pensar
Tan petit, com imagini el teu cap
Tan sols es pols o una llavor
D'arbre gegant
I es ben cert
Que les fulles taparan
El sol que et pugui cegar
Mira'm bé, potser no saps que estàs veient
A les raons també els hi sumes
sentiments
No es veritat, quan decideixes que es real
El temps et diu que vas jugar en
Tub d'assaig
Camps de blat, o mars groguencs quan és estiu
Silencis d'herba fregant tiges
Sons lineals
No hi ha qui
Posi reixes a aquest mar
Moltes boques diuen alt
Que en un sol tros de terra ardent
Hi ha més
Carícies que en el vent que ve
D'orient
Tal faràs, trobaràs, queden caps
Sempre a punt per lligar
I si ho penses fa un any
Del dia que vas prometre lluitar
Capgirar el passats convertint-los
En dies llunyans
Futurs immediats
Promeses simples que ara fan més mal
Autor(es): Buenmojo
