Memòries d'una matinada
Dimecres com un altre
i eres al llit; no et sents les cames.
De sobte, recordes
un rostre al costat de l'arbre...
i crides, i t'alces;
ningú no sap ja on t'amagues.
No tractes de buscar; ets
fundit en pol·lució de l'aire.
Memòries d'una matinada,
lluny de la civilització;
immers en un somni fantasma,
buscant un rostre amb convicció.
No oblidaràs com l'abraçaves,
sempre caient amb temptació.
Però, potser, no et sents culpable,
només et jutgen per fricció.
Vagant en lluna clara
malalt, amb un forat al cor.
Adona't d'una vegada;
ha sigut tota una invenció.
No ho deixes; no et pares.
Només veus que coses estranyes.
Tropesses amb l'arbre;
ho veus escrit damunt del marbre.
Et cremen les cames,
però has trobat el que buscaves.
De sobte, despertes;
a la taula un grapat de cartes.
Autor(es): Guillem Bolufer
