Menorca
La vela que empeny cap a l'est,
brises marines que embriaguen i et buiden la ment.
Deixes enrera el record que fa temps que et rosega.
Te'n vas per intentar oblidar i plorar i així guanyar el dret a tornar.
Nits que em desperten malsons,
les ones em gronxen i em canten cançons de bressol.
La nau es dirigeix cap a la meva pròpia terra promesa.
Me'n vaig a l'únic lloc on recordo que tranquil agafo el son.
I en mig de la foscor de la nit apareix el vell far.
La llum de Ciutadella em convenç i em fa abandonar el mar.
Illa daurada pel sol, la mar t'acarona i
cales que esborren records, i en creen les ones.
Aigües d'un curiós mateix mar que al tocar-te s'aclaren.
Menorca l'exili d'un pres, que lliure, s'enyora.
Arribarà el moment de somniar,
pensar quin futur em prepara de nou el meu fat.
Si torno el què m'espera segur són les hores contades.
Assumeixo el cost del fracàs i el penso utilitzar.
Crear una llar on començar.
A treballar una terra on m'han donat una oportunitat
fer créixer els meus fills evitant les meves pròpies errades.
Educar-los en un món en què puguin valorar la llibertat!
I en mig de la foscor de la nit apareix el vell far.
La llum que sempre em mostra el camí per continuar endevant.
Illa daurada pel sol, la mar t'acarona i
cales que esborren records, i en creen les ones.
Aigües d'un curiós mateix mar que al tocar-te s'aclaren.
Menorca l'exili d'un pres, que lliure, s'enyora.
