Mentider
Amagues el que et mou, vols mentides de debò. Et creus que no ens importa que no hi parem atenció. Així vas per la vida, amagant les teves pors. Potser no te’n recordes però a mi em vas dir que no.
Et podries inventar el teu millor amor. Et podries inventar que tens un do. Et podries inventar tots els records però ni tant sols així et creuràs feliç.
Atrapat no tens sortida. T’has cremat en el teu foc. Foc d’orgull que va per dintre lluitador trampós. Atrapat per la mentida amb cadenes dins el cor. Clous amb pany la teva vida tens servida la tristor.
Et podries inventar el teu millor amor. Et podries inventar que tens un do. Et podries inventar tots els records però ni tant sols així et creuràs feliç.
Ara plores perdut no t’espera ningú. Ets la fulla que el vent s’endú. La poma podrida que cau de seguida que es gira mal temps i tems ser descobert. Però la veritat és que no tens cobert. Fa masses anys que ens enganyes a tots. La gent se n’adona, sembla que te’n fots. Te mare et perdona, ets el nen del seu cor. Però fora d’aquí, davant els perills les teves mentides no et donen consells i et sents petit, et sents ferit, et sents patir.
Et podries inventar que tens un cor on la vida dels demés tenen racó. Et podries inventar que ets molt millor. Et podries reinventar i tornar-te bo.
Et podries inventar el teu millor amor. Et podries inventar que tens un do. Et podries inventar tots els records però ni tant sols així et creuràs feliç. Et podries inventar el teu millor amor. Et podries inventar que tens un do. Et podries inventar tots els records però ni tant sols així et creuràs feliç.
