Mentres sa cançó cantes
La mar, la mar un plat.
Es sol, belluma d'or.
Es pins, es pins contemplen
com s'aire net els llepa.
Es cards, secs de plorar.
Ses pors que esperen.
Es vent que s'ha cansat.
Es morts que avui fan festa.
Semblaria que ses vinyes no donaven gens de rém
i que ses velles de museu s'emprenyarien.
No voldria més empenta que sa que dóna un abraç
com els que em dónes quan sembla que encara jo no t'he arribat.
I tu, rampell,
m'empenys cap a sa platja
i jo t'escolt atent
mentres sa cançó cantes.
Sa melodia des records,
sa poesia.
Tanc ets ulls, veig un roig cel.
Tanca ets ulls, veuràs...
...la mar, la mar un plat.
Es sol, belluma d'or,
i jo t'escolt atent
mentres sa cançó cantes.
Jo vendria s'alegria a bon preu i justament
regalaria tot es canvi que faria
i des guanys em compraria sa llavor d'un altre abraç
com els que em dónes quan sembla que encara jo no t'he arribat.
I tu, rampell,
m'empenys cap a sa platja
i jo t'escolt atent
mentres sa cançó cantes.
Semblaria que ses vinyes no donaven gens de rém
i que ses velles de museu s'emprenyarien.
No voldria més empenta que sa que dóna un abraç
com els que em dónes.
Autor(es): Cris Juanico
