Menyspreu
Puc olorar la cendra,
cendra que plou a Europa.
Restes de terra cremada,
senyal del menyspreu de qui mana,
que crema i res mai apaga.
Tots amaguem la flama,
flama de foc que no para,
menyspreu que a tots ens agrada,
que crema, crema mai no s'apaga.
M'enfonso, t'enfonses, ens enfonsem
amb cendra de terra cremada,
cendra que sura a l'aire.
Restes de vida, vegetals,
arbres tallats, camps sense gra.
Morals oblidades,
quants llibres a les fogueres,
quants homes a les trinxeres calen
per tindre encesa la flama de la riquesa.
Riquesa que a tots ens crema,
riquesa que a tots ens tempta.
Puc olorar la cendra,
cendra que plou a Europa.
Restes de terra cremada,
senyal del menyspreu de qui mana,
que crema, crema i res mai apaga.
Morals oblidades,
quants llibres a les fogueres,
quants homes a les trinxeres calen
per tindre encesa la flama de la riquesa.
Riquesa que a tots ens crema,
riquesa que a tots ens tempta.
Que mata de gana,
que et fa una esclava.
No importa ja quin preu més alt vols pagar.
