Més de mil anys
Mireu-me quina pinta faig, sense una rama m'han deixat,
a un camió em van posar, i no sé on hòsties faré cap.
Em van plantar quan "los" romans, he vist passar bàrbars i musulmans,
per quatre duros ara m'han venut, més de mil anys s´han perdut.
I aquí tu tens les teues "rails", ningú et traurà d'aquí...
I faràs més de mil anys la "sombra" aquí...
Jo estic feta per a fer oli, i no per a "adorno" d'un xalet.
Tampoc per a estar a una rodona, fent-me fotos "los" estrangers.
L´oli que faig és molt bo, sense colesterol per a la gent.
Si a un camp de golf tu em "fiques", molt poc rendiment jo trauré.
No me'n aniré, jo aquí m'he criat.
Jo sóc mil·lenària, sóc del Maestrat.
Tinc una raó per a "arrailar",
que sóc del "terreno" no em vull "menejar".
He aguantat moltes tronades, vents, "granissos" i també rosades,
i amb tants anys que jo tinc, mai m´he "menejat" d´aquí,
Tanta fam que jo he tapat, i ara tu com m'ho vols pagar.
Si "t´aüelo" ja m´hagués venut, tu no m´hagueres conegut.
Si no parem d'arrencar, als teus néts contaràs
que hi havien oliveres que tenien més de mil anys.
Autor(es): Aluminosis
