Mestre Pere Joan
Assegut a un banc de sa plaça, cercant una mica de sol,
li passen ses hores recordant ses coses que va disfrutar.
I mentres somnia es present oblida. Es queda tot sol:
repassa sa vida de cap a peus i torna a començar.
Cada dia igual, mestre Pere Joan
De l’infantesa, de quan era nin.
Recorda el seu poble, l’escola, es cà i també els amics.
De sa juventud, d’aquell primer amor,
aquelles xerrades, aquelles besades i d’aquell temor
Mestre Pere Joan.
Assegut a un banc de sa plaça, cercant una mica de sol,
li passen ses hores recordant ses coses que va disfrutar.
I mentres somnia es present oblida. Es queda tot sol:
repassa sa vida des cap a peus i torna a començar.
Cada dia igual, mestre Pere Joan
L’emigració, la desesperació.
Com a mariner va recórrer mig món i s’ho va passar bé.
I va tornar, es va casar i es va assentar.
I ara els fills el mimen i els nets l’adoren. Es fa estimar
Mestre Pere Joan.
Autor(es): Llorenç Santamaria
