Metamorfosi
Avui he vist atabalat
corrent amb la seva Samsonite
un vell amic de temps passats
que feia anys que no avia trobat
va dir-me adéu amb el cap
com si em volgués esquivar.
Forçadament es va aturar
la seva cara es va sufocar
semblava com si recordar
fos un martiri o un mal de cap
feia d'executiu
a una multinacional.
En uns minuts vaig comprovar
que el seu llenguatge havia canviat
l'intolerant d'uns altre temps
un conformista s´havia tornat
Vaig acomiadar- me d'ell
vaig dir-li noi endavant.
Els ideals, les ambicions
eren a dins de la Samsonite
esperant que pot ser un fill seu
Reprengui el que ell havia somniat
Martell de jutge és el temps
no perdona ni té cor.
Autor(es): Montserrat Domènech,Eduard Estivill
