Metamorfosi 425

Carles Enguix

Nasqué de la boca profunda de l'abundor.
Ràpidament i sense pausa ni control.
Amb els ulls oberts i un sol al seu front.
Fou com un cavall desbocat i nerviós.
O com un raig rebel i estrepitós, i estrepitós.

O com una bala, no com una bala no, com un xiprer.
O com la brillantor que sorgeix d'un estel.
O com un huracanat i impetuós vent.
O com un cabirol saltador i lleuger.
O com un avió volador i viatger, i viatger.

O com un núvol voluptuós i esplendorós.
O com un bòlid a tot gas i lluitador.
O com un dofí juganer i corredor.
O com una llebre fugissera i rodamons.
O com un soroll persistent i eixordador, i eixordador.

O com un míssil, no com un míssil no; com un estornell.
O com un bou alliberat de l'estoc punyent.
O com una gavina intel·ligent i rabent.
O com una pluja oportuna i insistent.
O com un sospir satisfactori i plaent, i plaent.

I a l'univers s'enlaira finalment,
entre explosions i espurnes multicolors.
Es va mesclar amb la boira incandescent.
S'evaporà entre silencis sonors
i va assolir ser tot i no res, feliçment.

... I això, i allò i açò i més.