Meteorit
Un únic núvol de pols
cobreix l’estratosfera
La llum és grisa i el sol
es desdibuixa estranyament
Les màquines fan silenci
en un paisatge apocalíptic
Res, només terra calcinada
i el rastre puntual
d’una insignificant civilització
que ha fet tard
Quin final tan inesperat
I jo recordo aquell instant
un astre en el cel
que deixava una gran estela
i un tro esgarrifós
Quin crepuscle més estrany
i ningú per mirar-lo
Quina nit més buida sense estrelles
ni sons ni lluna
La sonda Voyager
record d’una vida intel·ligent
Viatjant cap a una estrella
amb un improbable sistema planetari
d’una insignificant civilització
que ha fet tard
Quin final tan inesperat
I t’agafava amb tanta força
que els meus braços es cremaven
desfent-nos entre la llum
presenciant una brutal ona expansiva
