M'has ensenyat
Moments i acords que busquen el seu bressol,
on abans tenien quefers ara no troben ni un fals alè.
Camins creuats que un dia junts vam explorar,
ara són laberints de neguit que ens porten al fons del calaix.
Hem aguantat estoicament,
minuts d’intimitats, moltes hores de laments.
Hem oblidat somriures plens,
mirades de complicitat que hauríem de recuperar.
Tu que enriquies les meues misèries
sense interessos pel que vindrà,
tu que escoltaves tots els silencis
quan no quedava res que xerrar,
tu que a diari m’obries els ulls
quan un nou sol em volia cegar,
m’has ensenyat a estimar-me la vida
quan la vida fa mal.
I no tornem a aquest punt de fallida
on les paraules no eren més que això.
Deixem de banda ja aquesta mentida,
no ens deixem dur pel que avui ja no som.
I ara que pareix que s’esgota el temps
sabrem trobar les dreceres al destí
ja se’t dibuixa un somriure entre dents
i brindarem per allò que serem.
Tu que enriquies les meues misèries
sense interessos pel que vindrà,
tu que escoltaves tots els silencis
quan no quedava res que xerrar,
tu que a diari m’obries els ulls
quan un nou sol em volia cegar,
m’has ensenyat a estimar-me la vida
quan la vida fa mal.
