Mil maneres
Hi ha mil maneres d’estimar-te
I les duc apunt aquesta nit
Mil maneres d’oblidar-te
Si mai mengem la pols del camí
El vent treballa per desfer-se
D’una església feta fa mil anys
Una dona du una criatura al ventre
I la sort ens da i treu galopant
I aquí estic amb l’ànima lligada als teus peus, noia
Guardant-te els llavis que ara són meus
Mentiré i et diré que t’he necessitat
Cada un dels mil dies teus
Però rere d’aquest posat hi ha un cor encès
Que batega per tu
Tots els problemes són damunt l’asfalt
D’aquesta ciutat on el ploure queia dur
El lladre creu que el temps és or però
El poeta sap que no és ben bé així
Cada hora amb tu són segles
Perquè el temps no passa pel teu llit
Som almoina d’altres històries
I venim disposats a escriure bé les nostres
Em quedaré aquí per sempre
Ara que el camí és generós
Serem titelles però afortunats també
De la mà amable de la sort
La vida és un carrer guapíssim
Que no val la pena fer-lo sol
Si m’abraces podràs veure
Que allò que em crema a dins ara és foc
I que duc mil maneres d’estimar-te
I les duc apunt per tu aquest nit
Mil maneres d’oblidar-te
Si mengem la pols del camí
Mil i ni una més, per poder dir
Si visques mil anys, els passaria amb tu aquí
