Miquel a l'accés 14

Miqui Puig

M'agrades tant que quan ens creuem pel carrer i faig tard,
faig veure que ningú m'espera,
que exigent la primavera també aquest any.
Em fa tant mal saber que t'avorreixes com un lluç
amb aquell burro de la feina
que sempre et parla d'hipoteques i de futbol.
I no és veritat que estic millor quan em destinen a l'accés 14,
no és veritat, que estic millor, sol amb el Miquel.

T'estimo tant que ja no penso gaire en el veler
amb el que he somniat tota la vida;
el marró i el beige de l'uniforme queda tan guai.

I no és veritat que estic millor quan em destinen a l'accés 14,
no és veritat, que estic millor, sol amb el Miquel.