Miracles ambulants
Aquest segon ho és tot… aquest segon ets tu!
Si poguéssim veure el que hi ha dins d'aquest segon encès…
Potser és el cel?
Ara ja no vull dormir mai més, i quan dic mai és poc… poc o sense tu!
I a poc a poc, mastegant la sort… a poc a poc, fugint d'aquest món
Les hores són colors i em sento tan a prop del sol
Les modes són olors que vénen i se'n van… com tu!
Si et jurés somriures estel•lars a canvi d'un sol ball en un palau nevat?
No vull deixar-te mai més… i quan jo dic mai és mai en mans de l'atzar
I a poc a poc, mastegant la sort… a poc a poc, mastegar-te del tot!
Les hores són colors i em sento tan a prop del sol
Les modes són olors que vénen i se'n van… com tu!
Treu el vestit del calaix, bufa la pols i l'ansietat! És un vell vestit de mag?
Només calia un xic de màgia i menys desgràcia…
Ara estem preparats per al viatge sideral d'un gran petó
Quina sort, som miracles ambulants! Quina sort!
Les hores són colors i em sento tan a prop de tu
Som un cop de sort, miracles ambulants
Podria ser millor aquest segon?
Amb l'univers i tu dins un llençol
