Mira la Mar
Mira la mar i digue´m si és cert
que quan l´abraces et sents segur.
Mira´m de lluny, cerca es meus ulls
i troba un camí més curt
que no retorni, que no s´esborri,
no quedin rastres des meu futur.
No faré tard, tu no hi seràs,
ningú vendrà allà on he d'anar.
No esper trobar res des pasta,
des precipicis d'on he botat.
Ja veig enterra, ja tot s´acaba,
i m´he il·luminat.
Caminaré per es niguls,
tocaré es sol des teu dibuix.
L´enviaré fet des paper
allà on escric lo que no he fet.
No esper trobar.....
I ara sé tot lo que hi ha.
Cauen colors a dins la mar
que et sorprenen quan estàs nedant.
I aquella bolla de miralls
reflectint es teu espai.
Aquí abaix no he de respirar
poc a poc vaig bevent sa sal
té gust de fruites i d'hivern
i m´enfonsa cap al cel.
Ne és segur que estigui
ben decidit, mal arreglat,
molt indecís i molt sincopat.
No he trobat foc per cremar
tot es aquest tabac.
