Mirall
la nit ja posa el seu fre
i surt el Sol dins el primer tren
i aquest noi, té por de ser diferent
i aquest noi, es debat entre la son
i les onomatopeies Neandertals dels seus companys
i jo era igual
fa només dos anys
uns dos anys
deixa'm imaginar
la teva pell tan fina
fregada amb mil carícies
deixa'm imaginar
els teus llavis amb els meus
aturant el temps
deixa'm imaginar
que et faig descobrir
tots aquests secrets d'aquest cos
que faria meu
però jo no et vull cap mal, no
només somiaré
deixa'm
imaginar
somiar
(mirall, miratge, etern retorn)
Autor(es): Xavier Bonfill
