Miralls a les nostres coves
Dos animals enamorats s'amaguen sota un prat nevat. Quan sigui fosa tota aquesta neu, serà teu tot el que és meu, dins un infant, fet de llum i carn.
Tants animals atropellats, conills, guineus i porcs senglars, estirats a les carreteres, moren i neixen com flors a les voreres.
I un cel vermell com l'or. Així és el nostre cor. Posem miralls a les nostres coves, il·luminem les nostres ombres. Posem miralls a les nostres coves, no amaguem més les nostres històries, mai més fosques.
I he tret el cap aquesta nit. El vent i la neu em deixen tan tranquil. I vull que arribi el dematí, i caminar sobre la neu. I portar-te sobre meu, vull portar-te sobre meu. I tornar a la nostra cova, i mossegar-te tota la nit com a una poma.
Autor(es): Albert Aromir
