Miralls trencats
Tant de temps mirant el cel.
Comptar els núvols i algun estel
el van fer reflexionar.
Sempre amagat entre records de temps passats.
Tantes les vegades que es va sentir especial.
I creia poder canviar
un món que ja sap que no el perdonarà.
I el seu cor no podia aguantar més.
I el seu cor no suportava més turments.
Tants sentiments atrapats en un paper
mai no podran dir-te tot el que sent.
Sempre actuant sense pensar.
Sempre veient sense mirar
amb els ulls d'un inconscient.
Sentia laments des del seu interior
en miralls trencats, ofegant-se de dolor.
I en silenci va morir
l'espelma que il·luminà les seues nits.
I el seu cor no podia aguantar més.
I el seu cor no suportava més turments.
Tants sentiments atrapats en un paper
mai no podran dir-te tot el que sent.
