Mitjanit
Donaria l'esquena al món,
creuaria el mar fins als pols,
buscaria una tomba al fons
d'una cripta, als Set Turons,
si la cançó de la nit,
al jardí florit,
entre el ramatge dels malsons
no em fes sentir tan sol.
Estic pensant en tu
a la mitjanit.
El teu vestits d'espills blancs,
les llàgrimes dels amants,
els càntics més antics
amb tots els seus goigs tan alts,
tot sona com un udol
com sagrats salms de dol.
He tingut de canviar de nom
per a no trepitjar el meu cor.
Estic pensant en tu
a la mitjanit.
El dia mor, i un àngel un
ens anuncia el temps més cru.
Amb les veles al vent als ulls,
oh, com voldria estar amb tu,
amb llaüt i espelmes
creuant terres verges.
Però no arriba mai l'ajut
i em sento tan perdut.
Estic pensant en tu
a la mitjanit.
Autor(es): Xavier Baró
